El Casal al Casal dels petits: COLÒNIES A LA CERDANYA!!!

Ahir dijous ens vam trobar ben d’hora a l’escola per emprendre un llarg viatge! La Cerdanya ens esperava!

Arribats al càmping la Solana de Segre vam esmorzar i ens vam instal·lar a les habitacions. Banyador posat i tovallola en mà vam anar a refrescar-nos a la súper piscina!! I com que ja havíem agafat gana vam cruspir-nos el pícnic del Casal ràpidament.

Després de jugar una estona ens vam preparar per ajudar a la Jordina a buscar la Dora! Prismàtics penjats, ulls oberts i a exploraaaaaaaaaaar. Vam decidir anar càmping avall, miràvem per tot arreu; amunt, avall, ens ajupíem, fèiem silenci per avera si sentíem alguna cosa... i al cap d’una estona vam trobar una pista, era la gorra de la Dora!!! Vam seguir observant fins que vam veure una altra cosa, una brúixola!! Allà hi havia un caminet que semblava anar cap al riu i el vam agafar. A mig camí un altre objecte, un esprai pel doloooooooor. Finalment vam arribar en una petita esplanada i no sabíem cap on tirar. Sort que algun observador, a la llunyania va veure la motxilla de la Dora!!!! Ens hi vam acostar tots i estàvem súper a la vora del riu. No sabíem què fer perquè allà no vam trobar més pistes! Pot ser havíem de creuar el riu? Els monitors ho van provar però com que no van poder vam avortar la missió! Contents per haver arribat fins allà però una mica descol·locats amb la situació vam tornar cap al càmping i vam berenar!

A mitja tarda, mentre jugàvem al parc, va venir a veure’ns la Jordinaaaaaaaaa! Venia corrents, cansadíssima i trista! Com ja ens havia explicat està buscant a la Dora, feia tres dies que caminava i pujava muntanyes! Aquell dia havia fet el Pedraforca i el Puigmal i res de res, cap rastre! Estava dessolada pobreta... Ens va preguntar si nosaltres l’havíem buscat i li vam dir que sí! Que havíem trobat molts objectes de la Dora però que no l’havíem vist tampoc! Entre tots, vam arribar a la conclusió que la Dora estava al càmping o hi havia passat. Així doncs, vam acordar amb la Jordina que nosaltres la tornaríem a buscar a la nit i ella faria un últim intent pels rodals i per les muntanyes que teníem allí al davant, la Serralada del Cadí. Però clar, si ella i nosaltres la buscàvem... com ho fèiem per saber si algú la trobava? Vam quedar que si la Jordina trobava a la Dora ens ho faria saber amb algun missatge o alguna cosa. Finalment la Jordina ens va dir adéu i va marxar corrents.

Els Astronautes i els Invencibles en vam quedar una estona més jugant al parc fins que va ser l’hora de sopar. Petits i grans al menjador i nyam nyaaaaaaaaaaaaaaaaaam arròs i butifarraaa.

Després de sopar vam agafar les lots i el jersei i tal i com li havíem promès a la R.Jordina vam començar a buscar la Dora! Vam caminar per toooooot el càmping, amunt i avall, des de l’entrada fins gairebé al riu. Vam mirar per les escales, observàvem dalt dels arbres, entre les baranes, fins i tot vam preguntar algun veí... però res! La veritat és que era tard i estàvem cansats i molt a contracor vam decidir tornar a les habitacions per anar a dormir! Quan estàvem apunt d’entrar... oooooooooooooooooooooooooooooh, vam veure una cosa!!!!!! Llaminadures i un goooooooooooot ple de................ cromos de la Dora!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Quina alegria vam tenir!! Tant d’esforç havia valgut la pena! A més, ens vam posar molt contents perquè aquell missatge volia dir que la Jordina havia trobat a la Dora, per fiiiiii. Amb la llaminadura a la panxa i plens d’emoció vam anar a dormir. Dents netes, pijama, pipi i cap dins del sac! Alguns no vam aguantar ni pel petó de bona nit. Realment estàvem trinxats, el dia havia estat ben complet! Bona niiiiiiiiiiiiiii.

Divendres al matí ens vam llevar i vàrem anar a esmorzar per agafar forces. Després vam anar a recollir les habitacions i a fer-nos la motxilla, oooooooooh. Un cop tot endreçat vam anar al camp de futbol del càmping i vam jugar i fer diferents proves. Mireu les imatges mireu! Al cap d’una estona vam anar a dinar, vam cantar la nostre cançó, una estona de joc al parc i... cap a casaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!

Un any més hem passat unes colònies genials, plenes d’aventures i moments màgics rodejats d’un entorn magnífic. Tot ha anat molt bé, ja esperem les de l’any vineeeeeeeeeeeeent, oi?